S’inicià amb estudis de disseny, arts i oficis, i per altra banda de piano clàssic. Posteriorment, s’especialitza en jazz i música moderna a Badalona, al Taller de Músics, masterclasses amb figures de renom internacional a Barcelona i a Nova York, i llicenciant-se en música moderna i jazz per l’Esmuc.

A banda de la seva trajectòria jazzística en la que ha enregistrat 7 discs com a solista i se l’ha considerat una de les joves promeses de l’escena, ha col·laborat amb artistes de pop i indie internacionals. Posteriorment ha creat espectacles musicant cinema mut, dansa, musicals i peces audiovisuals. Actualment exerceix direcció musical i acompanyament per dansa a l’Institut del Teatre de Barcelona.

Al llarg dels anys Ismael Dueñas s’ha consolidat com a autor i intèrpret inquiet amb veu pròpia tant com a pianista de solera, com a artista en constant evolució.

De ben petit ja manifestava inquietuds artístiques i sensibilitats especials. Sa mare explica que pintava els rotlles de paper de vàter quan anava al lavabo. Fill de treballadors però grandíssims melòmans, va créixer entre muntanyes de vinils i cassets de pop rock dels 60, 70 i 80’s. Gent tant dispar com Supertramp, Lluís Llach, Jerry Lee Lewis o Richard Clayderman el distreien dels deures escolars fent-lo aporrejar apassionadament les tecles invisibles del seu l’escriptori, fins a finalment apuntar-se a classes de piano clàssic per a començar la seva somiada carrera.

El seu esperit curiós de seguida el va fer explorar de manera autodidacta el piano modern, paral·lelament als estudis clàssics de Bach i Chopin, i fins a anar a parar a mitjans dels 90’s a un nou món: el jazz. Amb el temps es va anar entregant en cos i ànima al jazz, el bebop de Tete Montoliu i Bud Powell, la impro i la composició, fins decidir deixar penjats els seus estudis artístics i de piano clàssic per feines de piano bar que li permetien posar en pràctica el jazz que tan fervorosament estudiava hores i hores. De seguida va anar entrant en el circuït del jazz de l’escena local, fins poc a poc anar creant i liderant els seus propis projectes, mentre seguia estudiant i completant els seus coneixements visitant mestres del jazz tant a Barcelona com a Nova York com Mike Kanan, Guillermo Klein, Jorge Rossy o Karen Walwyn. Influït per aquesta generació del nou jazz contemporani va publicar els seus primers discs com a líder ‘La Tirania de la Cosa’ amb la discogràfica internacional Fresh Sound New Talent el 2003, poc després ‘Mirage’ (2005), i més tard fent insòlites i transgressores versions d’ítems del rock i la música clàssica en jazz ‘Diversions’ i ‘Inversions’ (2007). A mitjans dels 2000’s ja era una jove promesa del piano jazz rebent premis i mencions de la crítica especialitzada del país i tocant amb gent com Joe Smith, Albert Cirera o bé amb Giulia Valle i David Xirgu amb qui presentà l’espectacular “Metropolis” musicant el metratge de Fritz Lang. El 2010 publicà el seu cinquè disc ‘Jazz Ateu’ (2010) un disc de nou amb temes originals amb la petjada del free jazz, el pop i el rock.

Un cop assolides aquestes fites va voler experimentar més llibertat estilística, ampliant horitzons i fusions més enllà del jazz i començà a barrejar-se amb artistes d’una nova escena pop/indie undreground conformada per artistes d’arreu del món que confluïren a Barcelona a partir de 2009, com Samantha De Siena, Jorge Da Rocha, Leslie Helpert, arropats pel productor Dave Bianchi i segell Whataboutmusic. A la vegada, començà a fer de pianista a l’Institut del Teatre de Barcelona on va entrar en contacte amb el món de les arts escèniques. El resultat d’aquest període va ser el disc “Pianisme Il·lustrat” (Whatabout music 2012) un disc a piano sol, minimalista, amb tocs electrònics i impressionistes.

A mitjans dels 2010’s va acompanyar artistes com Cecília Bellorín, Mireia Feliu, neboda de Núria Feliu, o bé a la filla del mític pianista nord-americà Paul Curry, Violetta Curry, retornant al gust pel piano jazz més clàssic i vocal.

Mentrestant però, amb una vella guitarra de la família, i reconnectant amb les seves arrels musicals més primàries i els vells vinils de casa de Bob Marley, Dylan, Beatles, el folk de Pau Riba o Caetano Veloso anava teixint secretament una nova aventura posant veu a antics temes seus pianístics i a pàgines del seu diari vital. A finals de 2019 surt a la llum el disc ‘Cantautisma’ una mena d’antologia tot aquest periple amb 16 cançons despullades a guitarra, sense el piano, i reivindicant el cantantautor que sempre havia viscut dins seu.

Actualment segueix com a pianista i director musical a l’Institut del Teatre i alhora creant projectes vinculats amb la poesia, el teatre, la veu, sense oblidar les seves arrels jazzístiques, ni tampoc les ganes de reinventar-se, evolucionar constantment, col·laborant amb joves talents com el seu duet amb la cantant Abril amb qui presenten ‘Lo cant dels mesos’ projecte basat en poemes de Víctor Català.

El seu esperit inquiet, una veu pròpia, una forma de fer i un so, el caracteritzen com a pianista, compositor, cantautor i artista.

  • Pianista amb Titulació Superior de l’ESMUC en Música Moderna i Jazz, i estudis de piano clàssic.
  • Compositor, autor de 7 discs al seu nom.
  • Cantautor
  • Pianista acompanyant per dansa (clàssica, contemporània i espanyola) actualment a l’Institut del Teatre de Barcelona
  • Director musical actualment a l’Institut del Teatre de Barcelona
  • Arranjador i productor musical
  • Dibuixant i dissenyador amb estudis a l’escola d’Arts i Oficis Pau Gargallo